Política del segle XIX

Catalunya en els segles XIX i XX

Els orígens del catalanisme polític

A finals del segle XIX es van desenvolupar les primeres idees del catalanisme polític. El fracàs de la Primera República Espanyola va portar Alfons XII a dur a terme novament una política centralitzadora. Aquesta actitud topava amb els interessos econòmics i modernitzadors de la burgesia industrial catalana i amb un creixent sentiment popular de catalanitat.

La recuperació de la personalitat catalana va tenir dos vessants: un de cultural, en el moviment de la Renaixença, i un de polític, en el desenvolupament d’un pensament republicà i federalista. El 1885, el Centre Català , format  per forces catalanes de totes les tendències, va redactar un Memorial de Greuges que fou presentat al rei. S’hi recollien les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia catalana i es denunciava el centralisme del govern.

El 1892, la Unió Catalanista, que agrupava associacions, diaris i particulars que defensaven el dret civil català, va celebrar una assemblea de delegats en la qual es van aprovar les Bases de Manresa, en què es resumien les aspiracions autonomistes de Catalunya. Les Bases van arrelar tota la burgesia catalana i el 1901 es fundà la Lliga Regionalista, que tenia com a objectiu aconseguir l’autonomia de la nació catalana de l’Estat espanyol. Els seus màxims dirigents eren Enric Prat de la Riba  i Francesc Cambó . El primer fou nomenat president de la Diputació de Barcelona el 1907.

De la Mancomunitat a la Segona República

El 1902, Alfons XIII va arribar al poder i va mantenir una política reaccionària. Malgrat l’oposició de grans grups socials , no va acceptar una evolució cap a la democràcia,tot el contrari,  el 1923 va donar suport al pronunciament militar del general Miguel Primo de Rivera, que va establir una dictadura militar . 

A Catalunya, des del 1914 funcionava la Mancomunitat, una institució administrativa que actuava a tot l’àmbit del territori català .Va crear molts serveis i millorà moltes infraestructures.

Els principals partits polítics de l’Estat van signar el pacte de Sant Sebastià (1930) pel qual socialistes, republicans i catalanistes d’esquerra acordaven d’actuar conjuntament contra la monarquia i instaurar un règim republicà. A l’abril del 1931 el govern, per la pressió popular, convocà eleccions municipals "per decidir" entre monarquia o república.El 14 d’abril es va proclamar la Segona República. Alfons XIII va abandonar el país.

A Catalunya, al desembre del 1931 es va aprovar la Constitució, una de les més avançades de l’època, que va permetre l’any següent, la promulgació de l’Estatut de Catalunya  i la restauració de la Generalitat.

Esquerra Republicana de Catalunya,era un partit polític creat i liderat per Francesc Macià (1859-1933) i Lluís Companys (1883-1940). Macià va proclamar la República Catalana, però hi va haver de renunciar a canvi d’un govern autònom  .

El govern espanyol, presidit per Manuel Azaña , va iniciar un seguit de reformes econòmiques i socials que no van tenir els resultats esperats i que van generar una forta oposició per part de sectors polítics i socials.