Modernisme català

El modernisme català és un estil, principalment arquitectònic, que es desenvolupa a Catalunya,i de forma especial a Barcelona, al llarg d’uns 30 anys, aproximadament entre 1885 i 1920.

Encara que és part d’un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat propia i diferenciada, i es converteix en el modernisme més desenvolupat.

El moviment modernista català coincideix amb la burgesia industrial i la modernització urbana de Barcelona. La seva estètica s’inspirava essencialment en la natura, de manera que en volia copiar les formes. Als edificis hi dominaven les formes corbes i una decoració exuberant.

La preocupació dels artistas modernistes per fusionar art i vida quotidiana va fer que treballesin no solament en la pintura, l’escultura o l’arquitectura, sinò també en totes les anomenades artesanies o oficis: la forja, la vitralleria, la cerámica, el disseny, el mobiliari,etc.Van crear tota mena d’objectes: mobles, catifes, llums, etc, amb el desig de combinar harmònicament els elements que intervenen en un edifici i crear ambients d’un mateix estil.

Aquest estil és va desenvolupar principalment a tres ciutatsÇ: Brusel·les, Viena i Barcelona. A Barcelona hi van destacar les obres de dos arquitectes: Gaudí ( Casa Batlló, casa Milà, Palau Güell) Domenech i Montaner (Palau de la música).

Els materials que s’utilitzaven per construir i decorar els edificis modernistes eren:
- El maó vist                                                                          -Trencadís de ceràmica

- L’estuc                                                                                 -Vidre emplomat

-Escultura en pedra                                                              -Ferro forjat

-Arcs metàl·lics                                                                     -Volta catalana

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

1        La inspiració en la natura i l’ús d’elements d’origen natural, i l’ús de formes arrodonides.

2        L’ús de la línea corba i la asímetria

3        Tendència  a l’estilització dels motius  ( presentar-los de forma realista)*

4        Ús d’imatges femenines en actituds delicades. (Aprofitament ones del cabell)

5        Tendència a l’erotisme en alguns casos.

6        Llibertat en l’ús de motius exòtics, ja sigui de pura fantasia o d’inspiració en altres cultures, per exemple l’ús d’estampes japoneses


7        Molta decoració als objectes, mobiliari, arquitectura i escultura.