ÍNDEX

• •     - Política del segle XIX
  • - Jacinta Güell
  • - Eusebi Güell i Bacigalupi
  • - Poemes de Jacinta Güell
  • - Cartes de Jacinta Güell
  • - Articles de l'època
  • - Memòria de la Senyora Güell
  • - Música al modernisme
  • - Formes de viure al modernisme
  • - Natura al modernisme
  • - Enquesta de coneixements del modernísme
  • - Diferències entre "Art Nouveau" i "Modernisme cata...
  • - Modernisme català
  • - Art Nouveau

Política del segle XIX

Catalunya en els segles XIX i XX

Els orígens del catalanisme polític

A finals del segle XIX es van desenvolupar les primeres idees del catalanisme polític. El fracàs de la Primera República Espanyola va portar Alfons XII a dur a terme novament una política centralitzadora. Aquesta actitud topava amb els interessos econòmics i modernitzadors de la burgesia industrial catalana i amb un creixent sentiment popular de catalanitat.

La recuperació de la personalitat catalana va tenir dos vessants: un de cultural, en el moviment de la Renaixença, i un de polític, en el desenvolupament d’un pensament republicà i federalista. El 1885, el Centre Català , format  per forces catalanes de totes les tendències, va redactar un Memorial de Greuges que fou presentat al rei. S’hi recollien les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia catalana i es denunciava el centralisme del govern.

El 1892, la Unió Catalanista, que agrupava associacions, diaris i particulars que defensaven el dret civil català, va celebrar una assemblea de delegats en la qual es van aprovar les Bases de Manresa, en què es resumien les aspiracions autonomistes de Catalunya. Les Bases van arrelar tota la burgesia catalana i el 1901 es fundà la Lliga Regionalista, que tenia com a objectiu aconseguir l’autonomia de la nació catalana de l’Estat espanyol. Els seus màxims dirigents eren Enric Prat de la Riba  i Francesc Cambó . El primer fou nomenat president de la Diputació de Barcelona el 1907.

De la Mancomunitat a la Segona República

El 1902, Alfons XIII va arribar al poder i va mantenir una política reaccionària. Malgrat l’oposició de grans grups socials , no va acceptar una evolució cap a la democràcia,tot el contrari,  el 1923 va donar suport al pronunciament militar del general Miguel Primo de Rivera, que va establir una dictadura militar . 

A Catalunya, des del 1914 funcionava la Mancomunitat, una institució administrativa que actuava a tot l’àmbit del territori català .Va crear molts serveis i millorà moltes infraestructures.

Els principals partits polítics de l’Estat van signar el pacte de Sant Sebastià (1930) pel qual socialistes, republicans i catalanistes d’esquerra acordaven d’actuar conjuntament contra la monarquia i instaurar un règim republicà. A l’abril del 1931 el govern, per la pressió popular, convocà eleccions municipals "per decidir" entre monarquia o república.El 14 d’abril es va proclamar la Segona República. Alfons XIII va abandonar el país.

A Catalunya, al desembre del 1931 es va aprovar la Constitució, una de les més avançades de l’època, que va permetre l’any següent, la promulgació de l’Estatut de Catalunya  i la restauració de la Generalitat.

Esquerra Republicana de Catalunya,era un partit polític creat i liderat per Francesc Macià (1859-1933) i Lluís Companys (1883-1940). Macià va proclamar la República Catalana, però hi va haver de renunciar a canvi d’un govern autònom  .

El govern espanyol, presidit per Manuel Azaña , va iniciar un seguit de reformes econòmiques i socials que no van tenir els resultats esperats i que van generar una forta oposició per part de sectors polítics i socials.

Jacinta Güell

Jacinta Güell va néixer al 1909 a Barcelona.

Filla d’Eusabi Güell i Isabel López Bru.

Es va casar amb Ferran de Guevar i va tenir dos fills. 

Davant la riquesa del seu pare Eusebi, va fer-se construir una gran casa, al voltant del parc Güell, ja que era el seu lloc preferit des de la infància. No ha de treballar ja que era burguesa, i la seva riquesa li permetia no haver de treballar.

A mesura que es feien grans, va manar que els hi construissin una casa perquè es poquessin independitzar, i formar la seva pròpia familía.

Després d’un temps li van diagnosticar la possibilitat de tenir alguna malaltia degenerativa. I finalment va tenir la malaltia de l’Alzeheimer.

Això va marcar molt a la seva família, i es van entristir en saber que tot acabaria d'aquí a un temps i només li quedarien les seves memòries.

Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi  (Barcelona, 15 de desembre de 1846 — 8 de juliol de 1918) va ser un un industrial, polític i mecenes català.

El seu pare era Joan Güell i Ferrer,  va obtenir una considerable fortuna durant la seva estada a Cuba.

Eusebi Güell, igual que el seu pare, es va dedicar als negocis creant noves empreses. Va iniciar a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica tèxtil , que va ser la base de la Colònia Güell .

Eusebi Güell va intervenir també en política i en amplis sectors relacionats amb la cultura. Va ser escollit regidor de Barcelona (1875), va exercir de Diputat Provincial (1878), i va ser Senador del Regne. Gràcies a l'amistat i al mecenatge que va mantenir amb l'arquitecte Antoni Gaudí,  el seu cognom ha estat conegut internacionalment: Parc Güell, Colònia Güell, Palau Güell i Celler Güell.Va publicar llibres sobre diverses disciplines que van ser traduïts a diversos idiomes, entre altres és de destacar un treball científic.

Va morir a la seva casa del Parc Güell, el 8 de juliol de 1918.

Poemes de Jacinta Güell

A mí querida dama

Va dedicado este poema

Para que con entusiasmo, ella lo lea.

De ella estoy enamorado,

Aunque bien no se lo crea,

Que mi vida entera

Yo daría por ella.

Siete vidas  yo tenía,

Seis las sacrifiqué por ella

Y la última que me queda,

A tu lado la pasaría, vida mía.

Muchas flores hay en el campo,

Pero ninguna parecida a ella,

Unas diferentes a otras,

Pero sin duda ella, la más bella.

---------------------------------------------------

Desde el primer día que te vi,

Mi corazón palpita por ti.

Ni bebía, ni comía,

Ni tan solo dormía.

Cada vez que te recordaba,

Contigo soñaba.

Cada vez que te miraba,

Todavía más me enamoraba.

Al horizonte puedo viajar,

Pero antes debo saber si me podrás aceptar.

La cima podría escalar

Pero no te podría olvidar.

De ti me enamoraba i por ti,

el océano cruzaba.

Tengo una única ilusión

que es conquistar tu corazón.

Bajo la lluvia tu estás,

mientras yo pienso que volverás.

En la estación del tren te esperaba,

Mientras tu corazón amaba.

A la noche o al día,

Pero contigo moriría.

Ay, ay, ay como me inspiro,

Cuando a ti te miro.

Aquí debo acabar,

pero esta noche, contigo pienso soñar.

Ferran de Guevar

Cartes de Jacinta Güell

Articles de l'època

La Renaixensa fou una publicació que aparegué a Barcelona l'1 de febrer del 1871. Inicialment va ser de publicació quinzenal fins al 1881 en què es va convertir en una publicació diària. El darrer número va ser publicat el 9 de maig de 1905.

La idea fou de Pere Aldavert i Martorell que va comptar amb el suport d'Àngel Guimerà, Francesc Tobella i de Francesc Matheu