miércoles, 15 de junio de 2011

ÍNDEX

Política del segle XIX

Catalunya en els segles XIX i XX

Els orígens del catalanisme polític

A finals del segle XIX es van desenvolupar les primeres idees del catalanisme polític. El fracàs de la Primera República Espanyola va portar Alfons XII a dur a terme novament una política centralitzadora. Aquesta actitud topava amb els interessos econòmics i modernitzadors de la burgesia industrial catalana i amb un creixent sentiment popular de catalanitat.

La recuperació de la personalitat catalana va tenir dos vessants: un de cultural, en el moviment de la Renaixença, i un de polític, en el desenvolupament d’un pensament republicà i federalista. El 1885, el Centre Català , format  per forces catalanes de totes les tendències, va redactar un Memorial de Greuges que fou presentat al rei. S’hi recollien les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia catalana i es denunciava el centralisme del govern.

El 1892, la Unió Catalanista, que agrupava associacions, diaris i particulars que defensaven el dret civil català, va celebrar una assemblea de delegats en la qual es van aprovar les Bases de Manresa, en què es resumien les aspiracions autonomistes de Catalunya. Les Bases van arrelar tota la burgesia catalana i el 1901 es fundà la Lliga Regionalista, que tenia com a objectiu aconseguir l’autonomia de la nació catalana de l’Estat espanyol. Els seus màxims dirigents eren Enric Prat de la Riba  i Francesc Cambó . El primer fou nomenat president de la Diputació de Barcelona el 1907.

De la Mancomunitat a la Segona República

El 1902, Alfons XIII va arribar al poder i va mantenir una política reaccionària. Malgrat l’oposició de grans grups socials , no va acceptar una evolució cap a la democràcia,tot el contrari,  el 1923 va donar suport al pronunciament militar del general Miguel Primo de Rivera, que va establir una dictadura militar . 

A Catalunya, des del 1914 funcionava la Mancomunitat, una institució administrativa que actuava a tot l’àmbit del territori català .Va crear molts serveis i millorà moltes infraestructures.

Els principals partits polítics de l’Estat van signar el pacte de Sant Sebastià (1930) pel qual socialistes, republicans i catalanistes d’esquerra acordaven d’actuar conjuntament contra la monarquia i instaurar un règim republicà. A l’abril del 1931 el govern, per la pressió popular, convocà eleccions municipals "per decidir" entre monarquia o república.El 14 d’abril es va proclamar la Segona República. Alfons XIII va abandonar el país.

A Catalunya, al desembre del 1931 es va aprovar la Constitució, una de les més avançades de l’època, que va permetre l’any següent, la promulgació de l’Estatut de Catalunya  i la restauració de la Generalitat.

Esquerra Republicana de Catalunya,era un partit polític creat i liderat per Francesc Macià (1859-1933) i Lluís Companys (1883-1940). Macià va proclamar la República Catalana, però hi va haver de renunciar a canvi d’un govern autònom  .


El govern espanyol, presidit per Manuel Azaña , va iniciar un seguit de reformes econòmiques i socials que no van tenir els resultats esperats i que van generar una forta oposició per part de sectors polítics i socials.


Jacinta Güell

Jacinta Güell va néixer al 1909 a Barcelona.
Filla d’Eusabi Güell i Isabel López Bru.
Es va casar amb Ferran de Guevar i va tenir dos fills. 

Davant la riquesa del seu pare Eusebi, va fer-se construir una gran casa, al voltant del parc Güell, ja que era el seu lloc preferit des de la infància. No ha de treballar ja que era burguesa, i la seva riquesa li permetia no haver de treballar.

A mesura que es feien grans, va manar que els hi construissin una casa perquè es poquessin independitzar, i formar la seva pròpia familía.
Després d’un temps li van diagnosticar la possibilitat de tenir alguna malaltia degenerativa. I finalment va tenir la malaltia de l’Alzeheimer.
Això va marcar molt a la seva família, i es van entristir en saber que tot acabaria d'aquí a un temps i només li quedarien les seves memòries.








Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi  (Barcelona, 15 de desembre de 1846 — 8 de juliol de 1918) va ser un un industrial, polític i mecenes català.
El seu pare era Joan Güell i Ferrer,  va obtenir una considerable fortuna durant la seva estada a Cuba.
Eusebi Güell, igual que el seu pare, es va dedicar als negocis creant noves empreses. Va iniciar a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica tèxtil , que va ser la base de la Colònia Güell .
Eusebi Güell va intervenir també en política i en amplis sectors relacionats amb la cultura. Va ser escollit regidor de Barcelona (1875), va exercir de Diputat Provincial (1878), i va ser Senador del Regne. Gràcies a l'amistat i al mecenatge que va mantenir amb l'arquitecte Antoni Gaudí,  el seu cognom ha estat conegut internacionalment: Parc GüellColònia GüellPalau Güell i Celler Güell.Va publicar llibres sobre diverses disciplines que van ser traduïts a diversos idiomes, entre altres és de destacar un treball científic.
Va morir a la seva casa del Parc Güell, el 8 de juliol de 1918.

Poemes de Jacinta Güell

A mí querida dama
Va dedicado este poema
Para que con entusiasmo, ella lo lea.

De ella estoy enamorado,
Aunque bien no se lo crea,
Que mi vida entera
Yo daría por ella.
Siete vidas  yo tenía,
Seis las sacrifiqué por ella
Y la última que me queda,
A tu lado la pasaría, vida mía.

Muchas flores hay en el campo,
Pero ninguna parecida a ella,
Unas diferentes a otras,
Pero sin duda ella, la más bella.

---------------------------------------------------


Desde el primer día que te vi,
Mi corazón palpita por ti.

Ni bebía, ni comía,
Ni tan solo dormía.

Cada vez que te recordaba,
Contigo soñaba.
Cada vez que te miraba,
Todavía más me enamoraba.

Al horizonte puedo viajar,
Pero antes debo saber si me podrás aceptar.

La cima podría escalar
Pero no te podría olvidar.

De ti me enamoraba i por ti,
el océano cruzaba.

Tengo una única ilusión
que es conquistar tu corazón.

Bajo la lluvia tu estás,
mientras yo pienso que volverás.

En la estación del tren te esperaba,
Mientras tu corazón amaba.


A la noche o al día,
Pero contigo moriría.

Ay, ay, ay como me inspiro,
Cuando a ti te miro.

Aquí debo acabar,
pero esta noche, contigo pienso soñar.

Ferran de Guevar

Cartes de Jacinta Güell

Articles de l'època

La Renaixensa fou una publicació que aparegué a Barcelona l'1 de febrer del 1871. Inicialment va ser de publicació quinzenal fins al 1881 en què es va convertir en una publicació diària. El darrer número va ser publicat el 9 de maig de 1905.

La idea fou de Pere Aldavert i Martorell que va comptar amb el suport d'Àngel Guimerà, Francesc Tobella i de Francesc Matheu

Memòria de la Senyora Güell

MEMÒRIES DE LA JACINTA GÜELL

Dimarts 13 de febrer del 1915
Hola, sóc la Jacinta Güell. Tinc 7 anys i sóc la filla de l’Eusebi Güell, un burgès català. A partir d’aquest moment  he decidit guardar les meves vivències i experiències en aquest diari. Les coses actualment són força senzilles, la meva família esta en una etapa bastant bona i afortunada. Vivim al costat del  parc Güell a una zona tranquil·la i afavorida. Estem envoltats de vegetació i natura, ja que es una de les principals fonts de creativitat per al nostre habitatge.
Antoni Gaudí, el mateix arquitecte que ha construït la nostra casa, també ha creat “La Pedrera” als senyors Milà al barri de l’Eixample, i la Casa Batlló fa pocs anys. Però per rumors que escolto als adults parlar, per articles de diari que fullejo, m’he assabentat que la casa dels Milà no ha causat grans expectatives com semblava sobre la població, sinó que a molta  gent li ha semblat estranya, per això li diuen la Pedrera. Li està ben merescut a la família Milà, tant que volien impressionar a la gent amb una gran casa, i provocar l’enveja  a tothom qui pasés el resultat que han obtingut és el que és mereixen. Per això estic orgullosa de viure on visc. Encara que la meva casa no sigui tant famosa, per no estar a l’Eixample, i no s’hagi emportat el premi d’or, sé  de sobres que si tothom la veiés els hi faria molt més de goig veure-la que no veure pas la famosa Pedrera.

---------------------------------------------------------------------------


Dijous, 20 d’octubre de 1917
Hola de nou. Ja tinc 9 anys, i fa pocs mesos que he fet la meva comunió. La recordo com si fós ahir. Era un dia molt assolejat, d’aquells en els que et despertes molt d’hora. Quan em vaig aixecar i vaig haver esmorzat, vaig anar corrent a provar-me el vestit, amb la mala sort que vaig caure per les escales i em vaig fer una ferida al genoll, sort que el vestit la tapava. Dit i fet em vaig provar el vestit, i no és per ser creguda, però em quedava perfecte, semblava una petita princeseta. Va arribar la perruquera a casa, em va fer un preciós pentinat i m’hi va col·locar a les orelles unes arracades com cargolades que semblaven la tija i les fulles d’una planta.Ja estava a punt per marxar. En obrir la porta per anar cap a l’església, vaig quedar bocabadada per la sorpresa del meu pare. Davant de la porta hi havia un, un, no sé  com explicar-ho. Una mena de carro d’última generació al qual anomenaven “cotxe”. Vaig quedar meravellada i vaig disfrutar tot el camí fins arribar a l’Església de Santa Maria del Mar. Un cop a dins vaig  portar una espelma que havia encès prèviament. Els altres nens que anaven amb mi portaven  flors,  ofrenes pel nen Jesús... Al arribar a l’altar vaig proclamar unes quantes paraules ja practicades anteriorment i tot el món em va aplaudir, seguidament el mossèn Gregori em va donar el pa sagrat. En sortir ens vam dirigir al banquet, tots els convidats eren burgesos, o almenys la seva aparença reflexava aquesta classe social. Em van donar diners i regals. Va ser un dels dies més feliços de la meva vida.

----------------------------------------------------------------------------------------

Dimecres, 13 de febrer de 1919
Torno a escriure novament en aquest diari. Tots els meus germans i jo, estem molt tristos, per la mort del meu pare, ja fa un temps. A l’enterrament hi va assistir molta gent, família que ni jo mateixa coneixia,però un moment que se’m va quedar gravat a la memòria va ser quan Gaudí va acostar-se, i va dir-me: “ No pateixis, el teu pare ha marxat al cel, allà rebrà una vida molt bona”. Encara que això no em va tranquil·litzar gaire, li vaig donar les gràcies al senyor Gaudí. Ell que era un home molt religiós, sempre em va dir que la seva ànima descansava en pau al cel.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 5 de juny del 1920
He tingut una vida afortunada fins ara, una família noble que sempre m’ ha donat tot el que ha estat a les seves mans, una família que m’ha assegurat un bon futur per davant, gràcies a la seva posició social, i econòmica.
El meu dia a dia no és molt variat, pels  matins ve la minyona a aixecar-me i servir-me un bon esmorzar sobre els llençols, un got de llet ben fred i una torrada amb oli de la olivera de l’ avi. Després sempre m’ajuda a vestir-me i a cordar-me el vestit per darrere per estar preparada per quan arribi el tutor a casa.
El meu pare m’ha ensenyat des de petita que un bon burgès ha de mantenir sempre un bon aspecte ja que per l’aspecte i per la imatge es reflexa la classe social a la que pertanys, i hi insistia contínuament en aquest aspecte. Com encara no era una noia madura, no ho comprenia massa, però poc a poc vaig descobrir que hi havia una gran diferència entre la burgesia catalana i la població que treballava a la indústria, la burgesia tenia molts més privilegis i molts més diners, en canvi els altres no, per això havies d’anar ben vestit perquè així  la gent et podria distingir i et podria tractar i respectar  com el que eres, un burgès. Per desgràcia la vida era com una màquina seleccionadora, segons la teva imatge se’t jutjava i se’t classificava a la banda de la burgesia , o a la banda dels treballadors. Jo vaig tenir la sort de néixer a la banda de la burgesia, però també m’entristia pensar com seria la meva vida si hagués nascut a la banda dels treballadors. Moltes vegades el tutor  m’explicava com havia sigut tot abans que jo nasqués, els habitatges, les formes de vida, i també parlava sobre aquesta gent que us he mencionat abans que no tenien recursos per viure com nosaltres, i havien d’anar a treballar a la fabrica.

-------------------------------------------------------------------------------------

Dilluns 22 de març del 1925
Fa uns anys que no t’escric diari meu, simplement ha sigut perquè amb la mort del meu pare no hi tenia moltes ganes. La meva vida no ha canviat gaire, la vida d’una dona burgesa no és pas molt entretinguda, per aquest motiu moltes vegades m’agradaria ser una treballadora, penso que almenys d’aquesta manera tant l’home com la dona treballaríem. En canvi sent burgesa la dona no treballa, però no fa més que assistir a festes posar una cara contenta i avorrir-se contínuament, i a més tenint germans barons, no arribarà a tenir cap poder. Et revelaré un secret, també m’agradaria ser treballadora per u altre motiu, i és que m’he enamorat, d’un treballador d’una fàbrica. És alt, de cabells castanys i d’ulls clars, sempre que hi miro per la finestra em saluda, i jo li regalo un somriure. Em quedat dos  cops, d’amagades està clar perquè com la mare o algun germà se’n assabenti, em renyaran de debò. És diu Gerard i  sé que si ho dic a la família mai em comprendran ni m’arribaran a entendre, és més em faran casar  amb algú que no estimo. Com no vull que passi això, com no vull que em repeteixin un altre cop que un burgès no es compatible amb un treballador, perquè la classe social de la família baixaria, prefereixo continuar amb la relació d’amagat, però si que m’agradaria ser una treballadora i així poder estar amb ell sense cap tipus de problema ni impediment.


--------------------------------------------------------------------------------------


Dijous 3 de decembre del 1931
Benvolgut diari, ja tinc 22 anys. Fa alguns anys que vaig fer la fetsa dels 18 anys, per celebrar que era tota una dona.Vam fer una gran ceremònia per recordar. 

-------------------------------------------------------------------------------------------

Dimecres 30 d’ abril  del 1933
Fa dos dies que m’he casat. La cerimònia es va fer a l’Esglèsia de Santa Maria, lloc on vaig fer la comunió. El banquet als Quatre gats, allà vam menjar i vam ballar amb l’acompanyament de la música d’ Enric Morera. Va ser una ceremònia  força luxosa, plena de tots o quasi tots el burgesos que habitaven Barcelona en aquelles èpoques.. Recordo la carrosseria de cavalls que  ens va portar cap a l’església i desprès ens va recollir a la porta per emportar-nos a casa. M’he casat amb Ferran de Guevar, un burgès al qui no estimo, per això em continuo veient d’amagades amb en Gerard.

-----------------------------------------------------------------------------------------


Divendres 5 de maig de 1942
Ja fa dos anys que ens hem mudat de l’antiga casa per anar a anar a viure a prop del parc Güell, a una casa tranquil·la a les afores, on hi ha poca gent i pocs entreteniments. He tingut dos fills, una noia i un noi. ( Rosalia i Xavier)  els dos són del Gerard el treballador Burgès, però he fingit que són d’en Ferran, el meu marit burgès. Així ningú sospitarà del meu amant, i l’honor de la meva família es mantindrà present.

---------------------------------------------------------------------------------------

Diumenge, 16 de novembre de 1950
Estimat diari, les coses han canviat molt des que jo era petita. La ciutat de Barcelona ha crescut molt. L’esperança de vida ha augmentat gràcies a les millores científiques i tecnològiques. S’han creat molts invents que ens permeten portar una vida més moderna i còmoda que anteriorment.

----------------------------------------------------------------------------------------

Dilluns, 31 de setembre de 1962
La meva filla Rosalia es casarà demà, li he donat al oportunitat que es casi amb qui vulgui, no com a mi que em van obligar. Li estic retocant el vestit, perquè vagi més bonica que mai. Per a la seva nova casa li regalaré el quadre que em van regalar a mi quan era petita de Ramón Casas i Carbó.

----------------------------------------------------------------------------------------

Dissabte 6 de gener de 2009
Fa  37 anys que no escric. Ara mateix tinc cent anys, i no me’n recordo de molt més que això, només sé que quan era petita tot això que m’envolta, on visc,era molt diferent. Barcelona s’ha massificat, només hi ha estrangers, contaminació i brutícia per tot arreu. Desgraciadament fa uns anys que m’han detectat Alzheimer, la meva vida no durarà gaire més. Només volia agrair-te estimat diari, que hagis guardat tant bé els meus records i les meves memòries, així ara quant llegeixo cada paràgraf que vaig escriure, vaig recordant aquells meravellosos moments.

Música i vestimenta al modernisme

MÚSICA
El Modernisme musical, com l'arquitectònic i artístic en general es va desenvolupar bàsicament entre els anys 1890 i 1920. Els seus orígens se situen a Anglaterra, entre els anys 1850-1880 .
Igual que en els altres arts, el Modernisme es manifesta en la música per la llibertat i busca l'autenticitat. Això fa que els músics que segueixen aquesta tendència s'interessin  per la música popular i folklòrica – ( com Albéniz, Granados Nicolau i Morera). A Catalunya en particular, també trobem un altre factor distintiu que és el sentiment nacionalista de les composicions: Millet amb "El cant de la Senyera" També ha de citar-se com un dels factors característics, era Wagnerisme - influencia de l'obra de Wagner, músic alemany), fins al punt que Barcelona es considerava una de les ciutats mes "*wagnerianas" del món.
En el Modernisme musical, els músics es classifiquen mes com a modernistes per l'època en què van desenvolupar la seva activitat. Amb l'excepció de Morera ja que va tenir una participació activa a les Festes modernistes que va organitzar Santiago Rusiñol a Sitges. També va ser molt activa la presència de músics en les reunions que els modernistes feien en els "Quatre gats".



VESTIMENTA

En el segle XIX la vestimenta femenina era molt important, ja que una dona adinerada podria lluïr    
En un mateix dia: un vestit de matí, un altre vestit de carrer, un altre vestit de passeig i un altre per anar ja sigui al teatre com per anar a sopar.



Societat del segle XIX


Al segle XIX trobem:


  • BURGESIA: classe social rica i poderosa.
  • ELS TREBALLADORS: treballen a les fàbriques, són d'economia pobre.
La burgesia tenia un gran poder econòmic. Disposava de més priviliegis que els treballadors gràcies a les seves riqueses.La revolució industrial, genera la burgesia.

Com a conseqüència de la industralització les ciutats s'amplien i es modernitzen,i el centre urbà, també es modifica.Apareixen nous mitjans de transport com el ferrocarril, i més tard el tramvia el metro...







En el Modernisme podem trobar dos subgèneres que són: el Vitalisme i el Esteticisme. L’Esteticisme engloba aquells artistes que opinen que la modernització i l’europeització de la cultura catalana no només s’ha de dur a terme en aspectes polítics i socials , sinò que també s’ha d’entendre en un sentit puramente estètic.Els esteticistes  creien que l’artista era superior a la resta de la societat perquè vivia dedicant-se a la creació de la bellesa.
Pel que fa en els corrents Esteticistes hi sorgien les anomenades Bohèmies:
●Bohèmia Rosa o Daurada: en aquest grup s’hi trobaria a aquells artistes , descendents de la burgesia catalana, que es podien perpetre viure de l’art sense cap problema en relació a l’aspecte econòmic.
●Bohèmia Negre: comprèn a aquells artistes que normalmente es trobaven inadaptats al medi urbà i sense cap suport econòmic, això provoca que sovint haguessin de malviure fent feines poc remunerades que, al mateix temps no els permetien viure de la seva passió,  l’art.

Natura al modernisme

El Modernisme  desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa
Els arquitectes i els seus escultors col·loquen en l’exterior dels edificis, ocells, papallones, fulles i flors com a elements decoratius. Les finestres i les balconades disposen de reixes de ferro forjat, que són llaurades artísticament i contenen motius inspirats en la naturalesa.


RELACIÓ DELS ELEMENTS NATURALS EN L’ARQUITECTURA:

·La teulada escamada i acolorida de la casa Batlló recorda al llom del drac de Sant Jordi.

·Els balcons de la casa Batlló recorden a la cova on el drac s’ensopia a les seves víctimes, ja que les barres dels balcons semblen els ossos de les persones.

·En aquesta casa hi ha finestres que recorden a la figura d’un mussol.

·A la Pedrera trobem una escala que recorda a la forma d’una espiral.

·Al sostre de la part més alta de la Pedrera hi trobem una semblança amb l’esquelet d’un dinosaure.

·El terra modernista té unes rajoles que s’inspiren en la forma dels ruscos de les abelles.


Columna de dinosaure que recorda al sostre.





Terra modernista que recorda al rusc de les abelles.

Enquesta de coneixements del modernísme


Diferències entre "Art Nouveau" i "Modernisme català"



 DIFERÈNCIES
L’ART NOUVEAU PRESENTA ALGUNES DIFERÈNCIES RESPECTE AL MODERNISME CATALÀ:
Art Nouveau
Modernisme Català
Es va crear una escola “ École de Nancy, que va contribuir a la difusió del modernisme
No es va crear cap escola
És un dels llocs que va comptar amb una importancia més destacada de la cerámica.
La cerámica va tenir importancia juntament amb el vidre, el ferro…
Aquest moviment va ser una moda.
No va ser una moda, sinò que va ser un  senyal  d’identitat d’un grup social (burgesia).Es considera un estil.
Arquitectes: Hector Guimard, Emile André
Arquitectes com GaudíDomènech i MontanerPuig i Cadafalch
Pintors: Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Serusier, Emile Bernard, Georges de Feure, Pierre Puvis de Chavannes, Gustave Moreau, Felix Vallotton, Victor Prouvé
Pintors:
Santiago RUSIÑOL i Prats
Joan Llimona i Bruguera
Alexandre Riquer i Ynglada
Josep Pinós i Comes   
Isidre NONELL i Monturiol
Eliseu MEIFRÈN i Roig
Ramon CASAS i Carbó
Joan BRULL i Vinyoles
Francesc MASRIERA i Manovens


Vidriers: Jacques Grüber i els germans Auguste i Antonin Damm i un altre important artista Emile Gallé (1846-1904) que era un vidrer de l’ "École de Nancy". En la ceràmica destaca Albert Louis Dammouse i Lucien Mague,  en el mobiliari.
Escriptors: Caterina Albert i Paradís
Prudenci Bertrana
Jaume Brossa i Roger
Raimon Casellas i Dou
Ignasi Iglesias i Pujades
Pompeu Gener


Músics:Emmanuel Chabrier, Gabriel Fauré, y Claude Debussy


Escriptors:Edmond Rostand,Paul Claudel,Alfred Jarry
MúsicsIsaac ALBÉNIZ i Pascual
Enric GRANADOS i Campiña
Joan LAMOTE DE GRIGNON i Bocquet
Antoni Laporta i Astort
APEL·LES MESTRES i Oñós
Lluís MILLET i Pagès
Enric MORERA i Viura

Escriptors catalans:Adrià Gual, Ignasi Iglésias o Joan Puig i Ferreter
Obres: Metro de Paris, Maison Luis Colliot (1897), Castel Béranger, Palais León Nozal(1902), Sala de concerts de Humbert, En aquesta ciutat les activitats relacionades amb el Modernisme van ser desenvolupades per l'arquitecte Emile André (1871-1933) amb les seves cases Maison Huot en 1903, Maison de l'avenue Foch i la Casa del pintor Armand Lejeune en Nancy
Bellesguard
Casa Amatller
Casa Batlló
Casa Comalat
Casa Calvet
Casa Enric Batlló
Castillo dels 3 Dragons
Colegio de las Teresianas
Hospital de St. Pau y Sta. Creu
Casa Lleó Morera
Casa Macaya
Casa Martí (4 gats)
Casa Milà (Pedrera)
Casa Quadras
Palau de la Música
Pabellones Finca Güell
Palau Güell (casa)
Palau Montaner
Parque Güell
Sagrada Familia
Casa Terrades (Punxes)
Casa Vicens












École de Nancy
 OBRES A FRANÇA:
Maison Huot
 Castel Béranger


Maison Huot

Maison de l'avenue Foch



Modernisme català









El modernisme català és un estil, principalment arquitectònic, que es desenvolupa a Catalunya,i de forma especial a Barcelona, al llarg d’uns 30 anys, aproximadament entre 1885 i 1920.
Encara que és part d’un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat propia i diferenciada, i es converteix en el modernisme més desenvolupat.
El moviment modernista català coincideix amb la burgesia industrial i la modernització urbana de Barcelona. La seva estètica s’inspirava essencialment en la natura, de manera que en volia copiar les formes. Als edificis hi dominaven les formes corbes i una decoració exuberant.
La preocupació dels artistas modernistes per fusionar art i vida quotidiana va fer que treballesin no solament en la pintura, l’escultura o l’arquitectura, sinò també en totes les anomenades artesanies o oficis: la forja, la vitralleria, la cerámica, el disseny, el mobiliari,etc.Van crear tota mena d’objectes: mobles, catifes, llums, etc, amb el desig de combinar harmònicament els elements que intervenen en un edifici i crear ambients d’un mateix estil.
Aquest estil és va desenvolupar principalment a tres ciutatsÇ: Brusel·les, Viena i Barcelona. A Barcelona hi van destacar les obres de dos arquitectes: Gaudí ( Casa Batlló, casa Milà, Palau Güell) Domenech i Montaner (Palau de la música).
Els materials que s’utilitzaven per construir i decorar els edificis modernistes eren:
- El maó vist                                                                          -Trencadís de ceràmica
- L’estuc                                                                                 -Vidre emplomat
-Escultura en pedra                                                              -Ferro forjat
-Arcs metàl·lics                                                                     -Volta catalana
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
1        La inspiració en la natura i l’ús d’elements d’origen natural, i l’ús de formes arrodonides.
2        L’ús de la línea corba i la asímetria
3        Tendència  a l’estilització dels motius  ( presentar-los de forma realista)*
4        Ús d’imatges femenines en actituds delicades. (Aprofitament ones del cabell)
5        Tendència a l’erotisme en alguns casos.
6        Llibertat en l’ús de motius exòtics, ja sigui de pura fantasia o d’inspiració en altres cultures, per exemple l’ús d’estampes japoneses


7        Molta decoració als objectes, mobiliari, arquitectura i escultura.